Sanchez-Martínez en solitari

Em sona el despertador a les 6:45 i gairebé d'un salt surto del llit.No he dormit gens bé.Sempre em passa lo mateix abans d'una escalada com la d'avui.

Són les 8:50 i em dispossso a començar un nou intent a la "Sanchez-Martínez".Es la segona vegada qué soc aquí i espero que aquest cop la xemeneia no estigui xorregant




Efectívament tot està prou sec i arribo a peu de segon llarg molt animat.Decideixo fer els dos llargs de xemeneia sense assegurar-me ja que el Miki em va dir que no hi habia expansions,i com que no passa de quart grau no tindré problemes.

Ha sigut una bona jugada,he guanyat molt de temps i no ha sigut arriesgat.Tot i trobar-me dos parabolts en aquest últim llarg he fet una bona decisió,vaig a bon ritme i guardant forçes.

Els metres es succeeixen ràpid,suposo que per culpa d'aquesta boira espessa que no em deixa entretindrem a observar el paissatje.

Per fí arribo als famosos sostres que té aquesta via.Aquí és on la cosa es comença a ficar seria.No he pillat tot l'equip necessari i en algún pas haig de fer una mica de peripècies.Només porto cintes i dos friends que ademés són massa grans i no entren en lloc,però lo pitjor ha sigut no pillar les plaquetes recuperables........gggrrr!!

A sota apunt de començar el segón sostre amb la boira com a companya inseparable.



Em pensava que em costaria horrors rapelar els sostres,però no m'ha costat gens.He deixat la corda bastant tensada de reunió a reunió i així m'ha guiat ella sola.La sortida en lliure del segón sostre ha sigut de lo millor,llàstima que no hagi pogut gaudir del buit que hi ha sota els peus de gat.

A sota ja en les plaques dels llargs superiors i una mostra de com ha de ser la presa perfecte.





Uns quans pasets d'aquells de fé per superar els trams de 6a on m'he ajudat dels estebs m'han ficat el cos amb una mica de cangueli,i es que per a mi el 6a anant en solitari em va una mica gran,ademés,l'humitat de l'ambient està fent malas passades a la corda i no em corra bé pel soloist.Bé,tant se val,ara ja soc a pocs metres de l'aresta final.Una miradeta a la ressenya aviam que diu: -grimpada fàcil de tercer grau,"neta"-.Em deslligo de la R i cap a munt hi falta gent! Aquest llarg el torno a fer desencordat,ja que no hi ha posibilitat de xapar rés.

Ja soc a pocs metres del cim caminant gairebé planer,no crido per vergonya però dins meu estic gisclant eufòricament.Per fí aconsegeixo tombar aquesta muralla!



He arribat al cim a les 14:10,en total 5 hores i 20 minuts,bon temps,però estic una mica desilusionat amb la boira que no m'ha deixat disfrutar de lo millor d'aquesta via.El clima no millora a l'hora de marxar desde Santa Cecília...